Arctostaphylos alpinus, o boixerola alpina.
Petit arbust de la família de les ericàcies de tendència prostrada,  amant dels matollars de les obagues fortament innivades a l`hivern.
Es diferència de la seva germana boixerola (Arctostaphylos uva-ursi ) bàsicament en que la boixerola alpina té les fulles caduques, blanes i dentades, així com els fruits negres a la maduritat; per contra, la boixerola té les fulles persistents, coriàcies i enteres així com els fruits vermells a la maduritat.
De molt escassa distribució a Catalunya, queda reduïda a les parts altes del Pallars Sobirà i la Vall d`Aran.
Trobada a mitjans de juliol sobre l`estany Pudo, al port de la Bonaigua.

 

Mata de boixerola alpina al seu hàbitat, pendent +/- rocallós i acompanyada de Dryas octopetala i Salix pirenaica.     
                  

 

  Detall de les fulles on s`aprecia bé que són dentades i ciliades al marge.   

 

                  

Fruits encara verds que a la tardor es tornaran blau-negrosos.

 

 

Un altre de les falgueres que ja feia temps que li tenia ganes, el Blechnum spicant.
Habitant no molt abundant de boscos humits i frondosos.
Trobat gairebé sense buscar al Bac de Llata, al coll de Puimorens, on és localment abundant.
Aquí viu en landes de neret (Rhododendron ferrugineum) i Erica sp.
Molt característic i fàcil d`identificar gràcies a la evident diferència de tamany entre les seves frondes estèrils i les fèrtils.

                                                                    Blechnum spicant

                                    
                 Imatge general de la planta on es fa evident  la diferència de tamany dels 2 típus de frondes

Detall de les frondes estèrils, de tendència ajaguda.

 

 

Detall de les frondes fèrtils, amb tendència a la verticalitat.

 

 

           

             

Imatges en detall de l`anvers i el revers de les frondes fèrtils. Al revers s`observen molt bé els esporangis disposats al llarg del segment de la fronda.